dijous, 14 de novembre de 2013

Treball i Transició Nacional. Una oportunitat

Treball i Transició Nacional. Una oportunitat

Just ahir al vespre vaig tenir le goig de poder presentar el meu treball titulat "Treball i Transició Nacional. Una oportunitat" a l'Auditori de la Seu de la UGT a Barcelona, amb l'aval de la Fundació Josep Irla.
L'escenari molt especial per a mi i per la filosofia que s'amaga darrera d'aquest llibre. Però no menys emotiva la presentació per les tres persones que m'hi varen acompanyar. En Joan Carles Gallego (CCOO), en Josep M Alvarez (UGT) líders sindicals del nostre país, i en Josep Huguet (President de la Fundació). 
Els dos primers perquè li atorguen valor per si mateix a l'assaig presentat en forma d'Estudi. A l'ex-conseller Huguet, perquè en bona mesura, l'activisme polític d'un servidor, té raó de ser en que ell m'hi va apropar ja fa uns anys.
Trobareu el text complet editat en el següent enllaç: Treball i transició nacional. Una oportunitat
Hi ha quatre idees fonamentals en aquest assaig al voltant del procés de transició nacional que vull avançar.
El procés de transició nacional té una component fonamentalment social, en el benentès que bona part del moviment neix del dret a decidir nacionalment, però fonamentalment, del dret a decidir un futur millor, més pròsper i en el que es recuperin les conquestes socials perdudes. El procés de transició és un viatge, un tren cap al futur, però només si som capaços d’explicar quina és l’estació d’arribada, i per tant, quin model d’Estat i de benestar hi tindrem, s’hi afegirà una bona part de la ciutadania. El treball, com a instrument fonamental per la distribució de la riquesa i la justícia a les societats modernes, s’utilitza per dibuixar una part del futur.
En aquest escenari, la concertació social, el diàleg social, i els agents socials esdevenen una eina fonamental. Especialment els sindicats, que si bé darrerament han vist perdre part de la seva legitimitat (com els partits polítics) segueixen sent un instrument essencial per garantir la cohesió socials a les societats modernes. Diferents dades il·lustren aquest extrem, com per exemple, que un increment del 10 % de l’afiliació sindical comporta la reducció del 2% dels índexs de pobresa. Per altra banda, el model d’afiliació sindical ha de ser revisat, per evitar la paradoxa del cas espanyol. En tot cas, la idea fonamental és que la recuperació del benestar necessita de l’acció dels sindicats, però alhora, són eina imprescindible en el procés del transició nacional.
El model de treball que hauria de tenir el nou país, és precisament, el pol oposat al que ens proposa ara per ara Espanya i Europa. Un model de producció de baix cost. Hi és així perquè al competència o competitivitat per preu, ja no és possible, però també, perquè no seria sostenible socialment. El model productiu s’ha d’enfocar cap a la producció d’alt valor afegit, de qualitat, aprofitant geoestratègies, basada en el coneixement. I per fer-ho ens cal inversió en capital social, o el que és el mateix, en infraestructures socials bàsiques per que es produeixi persones capaces d’emprendre el repte. Això és sustenta alhora en diverses dades comparades on es constata que ni som un país amb alts costos de producció ni tampoc invertim en polítiques socials o pensions més del que inverteixen els països que podríem considerar miralls. S'aporten en aquesta línia els cinc fonaments sobre els que hauría de pivotar el nou model productiu, així com les estructures d'estat necessàries.
Per últim, per mitjà d’una faula i la idea de l’ajuda mútua de Kropotkin, s’explica que en els moments d’incertesa, crisi i dificultats, només amb la col·laboració i cooperació de tothom, i la conjunció de sinèrgies, els reptes es converteixen en fites, i els somnis es fan realitat.
A aquells que em llegiu habitualment, o els que ho feu de tant en tant, amics, amigues, coneguts i saludats, en aquest llibre hi trobareu passatges o idees que segur que hem debatut o compartit conjuntament.
Per tot això, gràcies per compartir amb mi fins al resultat final d’aquest treball.
I qui no estigui d’acord amb mi de que el procés de transició nacional és una extraordinària oportunitat col·lectiva per subscriure un nou contracte social, que discrepi després de llegir el meu assaig.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cercar en aquest blog