diumenge, 27 de novembre de 2011

I si matisem el concepte de justícia social ?

I si matisem el concepte de justícia social ?

Hi ha qui diu que la política moderna ha abandonat els pols. Hi ha qui diu que ja no es pot parlar d’esquerres i dretes, que s’ha de parlar d’altres esquemes. Mentre que els que en sabeu ens instruïu en els nous esquemes i pols, si que tal vegada tenen raó, com a mínim, en que hi ha determinats valors que progressivament anem fent del calaix comú, tants els conservadors com progressistes, tant d’esquerres com de dretes, tant de centre com sobiranistes - siguin sobiranistes catalans o espanyols, que de tot hi ha -.
I mentre descobrim i ens instruïm en la nova política dels valors doncs, deixeu-me que us proposi una reflexió per aquells que feu servir el concepte de justícia social des d’un òptica d’esquerra – i si, també, d’esquerra nacional -.
Si bé aquest concepte que apareix a mitjans del segle XIX, neix per explicar les situacions de desigualtat social d’aleshores, intentant explicar la necessària igualtat entre persones, amb instruments públics i privats de suport als més desafavorits – en termes econòmics i d’accés als drets -, va perdent vigor el seu sentit inicial en relació directament proporcional que el nivell de vida dels països s’incrementa.
El concepte de justícia social és cada cop més a prop del concepte de justícia commutativa, aquella que es produeix entre iguals. De fet, si ens ho preguntéssim, segurament diríem que és de justícia social que els partits del Barça siguin en obert. O que és de justícia social que ens venguin un bitllet de tren en català. O que és de justícia social que puguem opinar lliurement en una reunió de veïns d’escala. O qui sap, potser alguns de vosaltres penseu que seria de justícia social que alguns que reben ajuts no els rebessin. De fet, el concepte en clau política, s’ utilitza com a valor en positiu a tots els discursos polítics, tant de dretes com d’esquerres - des de Duran a Cayo Lara en parlen, passant per Rajoy, Rubalcaba, Rivera, etc -. Dit d’altra forma, mentre que el concepte de justícia social va ser un concepte defensat per la socialdemocràcia arreu del món per assolir el poder en un determinat moment – Blair, Schroeder, Jospin, i també Clinton -, la dificultat en concretar el concepte en l’acció política ha portat a difuminar el sentit del que inicialment es pretenia.
Dit d’altra forma, el concepte de justícia social, ha deixat de ser una marca pròpia del progressisme, i alhora, ha deixat de ser un element que defineixi clarament els postulats polítics. Per això convé encunyar nous conceptes pels nous temps, o bé, matisar els conceptes dels que ens proveïm quan parlem.
Diu el professor Wolfwang Merkel, que els governs socialdemòcrates que aspirin a la justícia social han de tenir cinc prioritats fonamentals. L’eradicació de la pobresa. Accés universal a l’educació i formació continua de la màxima qualitat. Lliure participació de les persones al mercat de treball amb independència de la seva capacitació. L’activació social de la protecció d’una vida digna. I per últim, i la limitació de les desigualtats entre ingressos i propietats si això obstaculitza algun dels anteriors quatre elements, o bé, si dificulta la cohesió social. També apunta que hi hauria d’haver un ordre jeràrquic entre ells, de tal forma, que si una escassetat de recursos no els fa possibles tots, s’hauria de prioritzar el seu desplegament amb aquest ordre també.
Estigueu o no d’acord amb la priorització i els factors, on potser en falten, en el que si que us proposo que ens hi posem és en que quan parlem de justícia social, si volem seguir apostant per una marca pròpia que distingeixi la socialdemocràcia, passem de l’ús del concepte de justícia social, al de justícia redistributiva, pel d’eradicació de les desigualtats socials, pel de “...”, és a dir, per aquell que s’apropi més als postulats que l’esquerra, socialdemocràcia o com ho vulgueu anomenar, en pugui distingir les seves finalitats.
I si, l’esquerra no ha de ser dogmàtica, ni tampoc amb els conceptes. No ser dogmàtica en els temps que corren, no pot voler dir altra cosa que, si cal, prioritzem, però prioritzar no vol dir renunciar, sinó actuar pas a pas. I començar per anar pas a pas, passa per definir les nostres finalitats i prioritats, i per tant, saber de què parlem.
I si, sobiranistes i/o independentistes de “pota negra”, eradicar la pobresa també vol dir, per descomptat, eradicar la pobresa territorial, que és a la que ens condemna Espanya !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cercar en aquest blog