L’absurda mesura laboral dels 41-5 és maquillatge a l’espanyola
Ahir es va fer balanç del primer
any de la Reforma Laboral al Congrés dels Diputats. Vagi per davant que els
resultats esperats de la reforma, la reactivació de l’ocupació, la lluita contra
l’atur i facilitar la contractació a les empreses, no s’ha assolit en cap dels
seus extrems. Les empreses segueixen sense crear ocupació, fonamentalment, per
falta de demanda, perquè no venen, perquè les polítiques d’austeritat coarten
el consum intern, i perquè s’ha produït una involució econòmica de les classes
populars vers les classes extractives que ha deixat l’economia que podríem dir
de proximitat amb els calaixos massa eixuts. La involució s’explica precisament
per una devaluació de salaris (per raó de la reforma laboral i les crisis
empresarials) i els ingressos de les persones en general (per raó de les
retallades al sector públic i en prestacions) que han provocat que les rendes
familiars disponibles s’hagin escurçat. En canvi els costos de serveis
essencials segueix a l’alça (i de fet el cost de la vida). En aquest context de
decreixement de la capacitat de compra de les classes populars (més baixes i
afegides també les mitjanes sobretot) en resulta un evident retrocés en el
circulant econòmic i en l’ocupació que generava.
Malgrat aquesta diagnosi, i
pensant més en l’economia especulativa que la productiva, es va endegar una
reforma laboral l’any 2012 que apunta a un model laboral de baix cost (quan
això ho tenim perdut de fa anys en relació als països de l’Est o asiàtics). I el
balanç és l’empobriment dels salaris, de les condicions laborals, i en general,
una major destrucció d’ocupació per haver estat facilitades les vies de sortida
del mercat de treball més que les d’entrada. Recordem que a més de moderar-se
les causes d’acomiadament i les indemnitzacions, es varen suprimir la majoria
de bonificacions a la contractació.
I el dia que es fa balanç de la
reforma laboral més dura de la història laboral a Espanya , s’anuncia una
mesura que si bé sembla interessant en la línia del que demanen els organismes
internacionals, té trampa, com la majoria de coses que ens regalen. I és que el
que s’ha anunciat no és la reducció de les modalitats de contractació laboral,
sinó els models de contractes, els formularis. El matís és important, doncs la única
cosa que es farà és aglutinar en uns pocs impresos o formularis (i per tant,
amb un desgavell de caselles a marcar-hi creuetes), les diferents modalitats de
contractació existent. Així, per exemple, hi haurà un sol model de contracte que
es farà servir tant si ens contracten per interinatge, com si es fa per obra,
com si es fa per acumulació de feines. I en el cas del fix, doncs serà el
mateix si és d’emprenedors, discapacitats o per majors de 52 anys. Només es
canviarà el formulari amb el que complimentem els contractes de treball doncs. Per
posar-hi un exemple il·lustratiu és com si quan anem a votar hi hagués una única
papereta i haguéssim de marcar-hi la opció escollida a una casella. La pregunta
és; això afavoriria la participació ? És evident que no.
Per tant, qui pugui pensar que s’ha
afrontat el debat de la dualitat de contractació, que s’han reduït les opcions
de contractació temporal i que, per tant, hi ha més opcions d’accedir a un
contracte estable o indefinit, doncs va errat. Seguiran existint les 41
modalitats de contractació laboral com fins ara.
Aquesta mesura resulta absurda. Doncs
a la pràctica cada modalitat de contractació té les seves peculiaritats i
necessita de clàusules concretes, de forma que tindrem uns models de contractes
que intentant ser pràctics, seran complexes, i que en res afavoriran a la
contractació ni al mercat de treball. Si bé es podria estimar que una mesura
així afavoriria la burocràcia empresarial, el resultat doncs serà el contrari.
Per altra banda, cal tenir en
compte que les nefastes dades que planen sobre la reforma laboral i la creació
d’ocupació també tenen la seva derivada en la qualitat de la contractació
laboral. I el resultat és contundent, doncs les dades de contractació ens diuen
que la contractació indefinida està estancada. Al mes de juliol per exemple, a
l’Estat espanyol, el 93,60 % dels contractes formalitzats varen ser temporals,
i als Països Catalans, dels 427.411 contractes formalitzats, ho varen ser el
92,77 %.
En definitiva, la reforma laboral
no ha aportat llum a la crisi ni a la contractació laboral, i la mesura
presentada ahir, lluny de ser una mesura per activar la contractació és un
miratge en clau burocràtica malgrat ens vulguin fer veure que és una mesura
important.
Paper cartró de baixa qualitat,
maquillatge per amagar vergonyes, com tot allò que plana sobre les mesures
endegades els darrers anys a Espanya per activar el mercat de treball. I
considerem una darrera qüestió. Mentre que a nosaltres ens atribueixen que ens
dediquem més a la transició nacional que a crear ocupació, no tenim ni els
recursos ni les competències per fer-ho, i per tant, poca cosa tenim a dir-hi
més enllà de construir consensos de país que ja donen els seus fruits. En canvi
ells, tot i tenint les competències i els recursos, no han estat capaços de
millorar en res les expectatives laborals per grans i especialment joves, ni
moderar les extraordinàries dades d’atur. La nostra mesura per reactivar l’ocupació
és sens dubte construir-nos el nostre propi mercat de treball.
