Començo per
dues coses ràpides. La primera, trobareu un recull de dades d'atur dels Països
Catalans al hastag #aturPPCC o al meu
compte de twitter @josepginesta. La segona, les dades, com ja podeu imaginar,
no són bones.
Però dins de
la retòrica depriment en que ens hem instal·lat quan parlem d'atur, deixeu-me
que en faci una lectura positiva, des del punt de vista dels conceptes
"necessitat d'autogovern" i del de "deriva independentista"
en relació a les dades.
Les dades
d'atur ingent que patim als Països Catalans ens el fan situar en 1.729.400
persones al 2012, amb un increment de 166.100 persones aturades més que al
2011. Per territoris, l'atur es situa a Catalunya en 885.100 persones, al País
Valencià en 700.200 i a les Illes Balears en 144.100. El darrer trimestre ha
estat especialment dur a les Illes Balears, si bé, tanca l'exercici 2012 amb
dades positives, essent dels únics territoris de l' estat espanyol en aquesta
tessitura (2.400 aturats menys). Si bé el País Valencià va iniciar l'any amb
dades extremadament dolentes, en aquest darrer trimestre ha aconseguit dada positiva,
de forma que ha aturat, en part només, la sagnia en ocupació. En taxa d'atur,
els Països Catalans es situa en el 25,50 % per sota de l'estatal del 26,02%, com
també per territoris Catalunya, amb el 23,94% (superant el màxim històric del
1-T-1985) i Illes Balears amb 24,30%. No és el cas del País Valencià que amb un
28,10% es situa en la franja alta en desocupació. Aquestes xifres podrien ser
superiors, sinó fos que hi ha una davallada del nombre de persones actives
(disposades a treballar), ha disminuït. I és simptomàtic que ho faci en dades
importants (per sobre de la davallada d'habitants general), doncs de no ser
així ens trobaríem, a Espanya per sobre dels 6 milions d'aturats, i en el
nostre cas, al llindar dels 1,8 milions.
La primera lectura
positiva de la que us parlava i que en podem extreure és que si fem una revisió
ràpida de les taxes d'atur ens trobem que a Espanya hi conviuen territoris amb
taxes d'atur oscil·lant entre el 38 % de Ceuta i el 16 % del País Basc. Des
d'un punt de vista de mercat de treball, tant en polítiques actives com
passives, però també de regulació, és absolutament irracional que hi hagi un
marc normatiu únic. Com altres vegades s'ha explicat, el Marc català de
relacions laborals, té raó de ser en la mateixa lògica que la UE té diferents
mercats de treball per cada país membre, molts d'ells, inferiors en nombre al
nostre o l' andalús. I l'atur és un dels resultats de la ineficient
estructuració del mercat de treball. Dit d'altra forma, una noticia positiva
dins de les misèries que ens toquen viure, és que l'atur justificaria des
d'avui mateix i per si mateixa una descentralització immediata de la normativa
bàsica i recursos en diferents marcs laborals territorials. No podem pensar en
resoldre el nostre atur amb les mateixes eines i regulació que Andalusia
(35,86%) o Extremadura (34,06%), per posar dos exemples. I això dona cos a la
lògica de transició nacional que hem endegat, i que té com objectiu final, la
lògica transició social i de cohesió (sense contracte social no hi ha transició
nacional, però sense transició nacional no hi ha contracte social possible
tampoc). Per tant, en aquest camp, el camí, és encertat.
La segona
noticia que hem de prendre amb optimisme és que, en contra del que esbomben a
tort i a dret els defensors de la suposada "justícia social" i que
fan sinònim del seguir pertanyent a Espanya, de que la deriva independentista
està ensorrant el país, no és certa. O dit d'altra forma, l' independentisme no
és més crisi. Si premem dades d'atur del darrer trimestre del 2012, que son les
que s'han fet públiques avui amb l' EPA de l' INE, ens trobem que, per una
banda, la taxa d'atur a Catalunya, segueix essent inferior a la de l' Estat,
però que a més, la destrucció d'ocupació a Madrid (2,7%), Navarra (3,2%),
Múrcia (3,2%), Castella la Manxa (3,0%), Castella i Lleó (4,2%) ha estat
superior que a Catalunya (2,5%). De forma que no es pot atribuir al procés de
transició nacional obert al setembre un pitjor comportament en termes
d'ocupació, d'atur, i en definitiva, crisi que a d'altres territoris.
No podem
tirar coloms, doncs l'any que ens espera i els ajustos que ens imposa l'espoli
fiscal el faran més social que mai. Però mirem amb optimisme i esperança que
més que mai, el procés endegat justifica la fi per la que es va iniciar, doncs
les competències per resoldre el problema de l'atur son a Madrid i ens calen,
perquè ells no ho resoldran, i també, que l'argumentari els comença a
flaquejar, especialment, a la Presidenta de Castella la Manxa, Maria Dolores de
Cospedal, que amb una taxa del 30 % d'atur, ha destruït més ocupació que el que
ells anomenen "deriva independentista catalana".
